Revanxa d'alfabaguera

Madrid s'intal·la al Govern

el Consolat ja canvia;

Antich fuig amb melangia

i entra un Bauzà modern

amb un sentiment intern

de parlar en més d'un sentit.

I en vista del que s'ha dit

si feim feina com s'espera

podrem sembrar alfabaguera

dins el Congrés de Madrid.

Som més fràgils que les flors

He tornat a s'Albufera

i com no, torno extasiat

de l'entorn més conservat

i de que ja és primavera.

L'orquídia, amagada espera

que sigui respectuós

li faig un retrat, o dos

procurant no fer destrossa

ja que la joia més grossa

és conservar allò hermós.

Pens en que tenc molta sort

que Mallorca és preciosa

que la natura és hermosa

i que ens dóna gran conhort,

però llavors pens en tort

i en que l'homo no l'estima

pens en Japó i Fukushima;

com se torna la natura

que els homes som, per ventura

espires de llenya prima.

Un deute per fí pagat

El bon amic Toni Llull

ha esperat amb paciència

a que jo amb poca eficiència

li desfés el meu embull.

A la fí torno a entrar avui

al meu blog de pensament

per plasmar aquest sentiment

que vaig gaudir amb la natura

que caçar també és cultura

i elles, art en moviment.

I perquè no començar???

Avui parlant amb amics,
he tornat reflexionar:
i perquè no començar?
total, només són tres clics
per poder donar els pessics
de la meva opinió
sense haver de filtrar o no,
allò que el cervell proclama
i així avui, ençat la trama
del bloc "fotoglosador".








Aquesta que veis aquí,
és la foto de partida
de l'autor que, amb embranzida
vol destriar un camí
per, fent dècima i mot fí,
començar un nou viatge
i opinar sobre el paratge
amb que m'ha tocat conviure
i que intentaré descriure
emprant la glosa i la imatge.