He tornat a s'Albufera
i com no, torno extasiat
de l'entorn més conservat
i de que ja és primavera.
L'orquídia, amagada espera
que sigui respectuós
li faig un retrat, o dos
procurant no fer destrossa
ja que la joia més grossa
és conservar allò hermós.
Pens en que tenc molta sort
que Mallorca és preciosa
que la natura és hermosa
i que ens dóna gran conhort,
però llavors pens en tort
i en que l'homo no l'estima
pens en Japó i Fukushima;
com se torna la natura
que els homes som, per ventura
espires de llenya prima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada